ActiFolio: Obrir el disseny a la comunitat

Per desenvolupar un kit de camp a Mallorca per entendre el fer de les mallorquines i els mallorquins no podem enregistrar-ho directament amb una gravadora, ni prendre apunts o notes que facin pensar que allò pot ser fruit de la base d’un guió de pel·lícula o d’un llibre del qual ens n’aprofitarem econòmicament.

La mentalitat mallorquina és, d’entrada, desconfiada. No és fàcil entrar en un grup mallorquí donat que en ser una illa tothom es coneix. En una de les experiències en la recerca del kit vaig topar amb un mallorquí del poble de Portocolom que el primer que em va preguntar és: “Qui és ton pare jove?” I és que la figura familiar i els cognoms a Mallorca donen més informació que qualsevol altra dada com la professió o els estudis. Aquí això poc importa, l’important és la relació familiar que és el que t’obre portes i oportunitats. Poc interessa si has estat 6 anys a Alemania o ets un astronauta. Aquest últim punt és una altra de les característiques per confeccionar el kit, perquè es tracta d’entendre que són gent humil que no presumeix del valor material de les coses.

Com bé comentava a l’estudi previ, és una societat indirecta perquè no són tan taxatius com els catalans i poden arribar a sentir-se incòmodes si d’entrada ets massa contundent amb la pregunta. No és fàcil perquè tot té la seva lectura. Hem d’entendre que estem en una illa i aquí hi ha un codi que s’ha de respectar, ja que si no no seràs benvinguda o benvingut o a la llarga seràs exclòs pel mateix grup.

El fet que no presumeixin es deu també a què hi ha una part d’enveja cap al veïnat que fa que pugui ser un problema per aquell qui destaca massa en alguna qualitat.

Per sort meva, el català aquí està ben vist, ja que la cultura mallorquina és poc tolerant amb el que ve de fora, en general per tradició i segueixo plantejant la importància de pensar que estem davant d’una illa, hermètica a segons quins canvis però oberta al món com cap. Hi ha una paraula que s’utilitza per anomenar aquells que vénen de fora: foraster. Però també hi ha una paraula per anomenar aquell que ve de Catalunya: el català. Som com cosins culturals i això és una oportunitat per apropar-me al grup.

Adaptar les paraules per parlar mallorquí i no català és important per connectar amb elles i ells i establir una relació de confiança més oberta i profunda. D’entrada són molt reservats.

Una de les meves primeres aproximacions al grup va donar fallida. Volia trobar feina, volia fer dissenys i millorar la imatge de tot allò que havia vist fins llavors. El que no sabia és que importa més la relació amb el grup familiar i les possibles jerarquies entre elles que el fet de pagar a un dissenyador desconegut per fer una feina que, d’entrada, no està valorada i que qualsevol pot fer.

Vaig haver d’aprendre a conèixer gent sense gens d’interés, simplement per entrar dins de la comunitat. És llavors, després d’algunes festes com la matança de porcs, molt important per al mallorquí, que la xarxa de coneguts va començar a créixer i va poder fer que tingués més oportunitats professionals.

      Tu ets en Conrad, no? El que coneix a Can Bernat 

I per art de màgia el grup s’obre i t’explica tot el que necessitis, ets un més. Aquí es veu la humanitat i proximitat d’aquest col·lectiu que si bé d’entrada sembla reticent després s’obre com un parent més.

Amb tot i això, com a conclusió, és important que el kit permeti connectar amb el grup mallorquí i poder conèixer la seva forma de viure i pensar.

El kit consta de:

– Llistat de preguntes que no sabem dels mallorquins:

– Com negocien?

– Com es deixen influenciar per als de més?

– Quins prejudicis com a grup tenen?

– Quina relació tenen amb les altres CCAA?

– Què els ofen? 

– Què els agrada dels de més?

– Com són feliços?

– Programa per prendre notes a l’acabar les sessions

– Fer un llistat de totes les festes tradicionals per anar-hi i mimetitzar-te amb l’entorn, participar-hi

– Tenir l’orella més oberta que la boca, escoltar

– Poder desplaçar-se còmodament per als diferents pobles, tenir cotxe.

Acabo amb una frase de Hitzler a un dels articles de consulta que diu així: L’objectiu dels etnògrafs és explorar “mons estrangers” 

La comunitat triada és la comunitat mallorquina pròpia d’un poble de l’Illa tractada com a ciutadans illencs que pensen, elaboren tradicions i fan les coses diferents a les persones de península com jo.

Donat que fa dos anys que visc a Mallorca, com a català, em permet trobar moltes situacions i experiències que no són pròpies de península, i també el llenguatge que difereix bastant del català encara que d’arrel es tracti del mateix idioma.

Enfoco aquest projecte com un projecte d’integració i d’investigació perquè ho he estat fent d’ençà que vaig arribar. Els citats reptes del projecte coincideixen perfectament amb l’experiència de viure en un lloc on has de dissenyar per elles/ells i amb elles/ells, els i les mallorquines, i no per les/els altres i amb els altres, els i les catalanes.

Els instruments de recerca passen primer per entrevistes amb mallorquines/ns i el mateix treball de camp de les diferents situacions que jo, un català, viu diàriament.

Trio aquesta comunitat perquè encara avui em pregunto per què la comunitat mallorquina realitza de diferent manera les coses a com jo les tenia preconcebudes. Això m’ajudarà a integrar-m’hi millor.

Potser d’entrada dóna la sensació que un grup tan ampli no pugui formar part d’una comunitat a ser investigada. La realitat aquí entra en joc i em fa veure que si és necessari. Al llarg de la meva estància a Mallorca m’he trobat a diferents supòsits que no he arribat a entendre. A més vaig venir directe de passar 6 anys immers en una cultura molt diferent, com és l’alamana, de la que vaig fer un procés etnogràfic intern sense saber-ho i vaig integrar aquesta part de cultura alamana al meu jo, de la que tanta influència he rebut. Aquest fet tan concret fa que sigui necessari ara una visió més concreta de la comunitat mallorquina per entendre professionalment i personalment com millorar la comunicació i entendre la idiosincràsia pròpia d’una comunitat illenca amb les seves virtuts i rareses com si es tractés d’un microecosistema cultural en ple Mediterrani.

Per exemple, la cultura mallorquina és indirecte amb relació a l’alamana. Una frase tant explicita i amb un significat tan concret com la de “Ja et diré coses en acabar” es converteix, a Mallorca, en una frase negativa amb l’objectiu de no confrontar a l’interlocutor i fer-ho tot més suau. En termes generals el “Ja et diré coses” aquí significa “No m’interessa”.

Per cert, «Som» en mallorquí significa «Sóc». Ja sóc aquí