Les formes són importants a tot arreu però aquí encara més. Hi ha uns codis que permeten entendre millor als mallorquins i que quan hi connectes et converteixes en un “militant” més d’aquesta manera de fer. No hem d’oblidar que estem en una illa finita, que aquí els recursos no són infinits i el treball tampoc. Les famílies són el primer i sempre ha d’haver-hi un benefici material que puguin extreure de tu per poder deixar-te entrar. Sembla molt fred explicat així, però al final es tracta d’una manera menys hipòcrita que les societats peninsulars on es disfressa tot més. És una cultura molt visceral i que al mateix temps posseeix una riquesa lingüística superior a la catalana que amb el temps s’ha estandaritzat en contra de refranys interessants que ja no sonen, perdent així tret distintiu. O millor dit, creant-ne un de nou: la normalització.

En els meus treballs de camp m’he trobat amb una altra diferència i és la normalització. És a dir, els catalans som més taxatius i el que diuen és perquè és el que és, no hi ha interpretacions dobles. En canvi, el mallorquí és molt indirecte, no concedeix el conflicte i no diu que NO directament. Hi ha una frase que és la de “Ja et diré coses” que finalment veus que significa que “NO”. No es mullen, sempre velen entre aigües i es deixen endur per l’inèrcia de l’univers. Això ve perquè tothom es coneix a Mallorca, hi ha 6 graus de separació al món segons la idea que intenta provar que tots els humans estem connectats i que qualsevol persona coneix a una altra a través d’alguna d’aquestes connexions. Doncs bé, a Mallorca segurament aquests graus de separació es redueixen a 2. Això fa que les formes pel que fa al “quedar bé” siguin importants. 

També en aquesta manera tan poc directa de comunicació hi ha un tret de desconfiança vers a tot el que se’ls hi apropa. Fins i tot quan condueixen no solen posar intermitents perquè no volen que sàpigues quin és el camí que segueixes. Sembla exagerat, però us asseguro que els codis hi són.

“Un parell” en mallorquí significa algú indefinit, un parell català són “dos” exactes. Aquí es tornen a no implicar amb el compromís i evitar com més problemes millor.

HI ha una simbiosi entre catalans i mallorquins pel fet que els catalans no som tan flexibles amb la vida en general i acabem baixant del burro en veure que hi ha altres maneres de viure la vida, com la mallorquina. I per altra part, pel fet que els mallorquins entenen que hi ha maneres més eficaces de produir que els pots beneficiar. I al final les dues cultures connecten per establir una relació de companyerisme i societat millorada vers aquelles que tan sols veuen i entenen la vida des de tan sols un punt de vista.

Fa poc me n’he adonat també que hi ha una cosa a polir per la meva part si vull connectar encara més amb la cultura mallorquina. Es tracta del ser taxatiu, sobretot en el treball per tal d’aconseguir les coses. M’explico amb exemples:

1. Afronto un problema des del minut 1 sense preguntar “Com estàs?” i després preguntar per al temps. Aquest és un dels grans problemes dels peninsulars i fora de l’illa que no entenen dels insulars. Repeteixo, són indirectes. Per tant, per solucionar un problema has de primer seguir el codi de primer preguntar com es troba, o algun punt d’unió que faci entendre que “sou amics”, Segon parlar del temps, imprescindible per xerrar de tot i de res i establir una confiança. Tercer abordar el problema suaument i parlant indirectament per tal de no ofendre al mallorquí i portar-lo al terreny que desitges.

2. Escric un email i ho interpreten com un atac. Això és habitual perquè el millor al final, és agafar el telèfon i solucionar-ho. Això sí, és menys productiu tot plegat, però almenys no et farà fora de l’illa. 

3. Dic a algú que una altra persona no és aigua clara. Tornem a estar davant del problema d’interpretacions. Aquí “aigua clara” és un terme molt més pejoratiu que a península i, per tant, s’entén com si la persona que no és aigua clara, sigui una mena de monstre en la que ja no puguis confiar sense tenir en compte que el significat inicial que se li vol donar és de persona de la qual dubtes sense jutjar-lo, com una simple opinió.

El kit m’ha vingut molt bé per poder solucionar dubtes que tinc del dia a dia i poder confrontar-los amb la meva cultura catalana de base per entendre a la mallorquina.

El kit que m’ha ajudat a desxifrar-ho consta de:

– Llistat de preguntes que no sabem dels mallorquins:

– Com negocien?

– Com es deixen influenciar per als de més?

– Quins prejudicis com a grup tenen?

– Quina relació tenen amb les altres CCAA?

– Què els ofèn? 

– Què els agrada dels de més?

– Com són feliços?

– Programa per prendre notes en l’acabar les sessions

– Fer un llistat de totes les festes tradicionals per 

  anar-hi i mimetitzar-te amb l’entorn, participar-hi

– Tenir l’orella més oberta que la boca, escoltar

– Poder desplaçar-se còmodament per als diferents pobles, tenir cotxe.